El que sento no pateix desgast de temps ….. és més gran que això. El que sento és un registre perenne, és una immensa musicalitat que perdura fins i tot quan el sol baixa una octava. No hi ha so efímer, només una llarga pausa que prepara el toc festiu. El que sento no és el silenci, és la maldat dels que pensen l’absència, quan només hi ha una llarga pausa que prepara un nou panteix. El que sento ja no pateix desgast de temps …. és més gran, està en mi.

Paulo Pinto, Ne Varietur (edição catalã)