Moltes són les vegades que he pensat a tornar a tocar el meu vell piano, esdentegat i amb una pota trencada, fer vibrar les cordes un cop més a cop de dit i pedal.
Només han passat uns anys des de la darrera vegada. Aquest 2020 que deixem enrere m'ha entretingut més del desitjat.
Al llarg de la meva vida he sentit sense desig, com un mosquit volant prop de l'orella en una nit d'estiu, l'eterna pregunta. ¿Quin és el teu propòsit vital? Ara puc respondre que per a mi, un cop cobertes les necessitats més bàsiques, és viure la mateixa vida amb felicitat. Aquell que no és feliç amb el que té, no ho serà amb res *.
He viscut la meva vida amb modèstia i humilitat, també l'he viscut com un rock star i sens dubte em quedo amb el que tinc ara que és una pau interior que m'ha costat més de quaranta anys cultivar-la. Els nens i nenes que poblen les nostres vides viuen de dins cap a fora i els adults de fora cap a dins.
De petit llegint llibres de Jules Verne, sempre vaig pensar a viatjar a llocs llunyans i descobrir el món que m'envolta, mantinc aquest caràcter insaciablement curiós només que menys ingenu i més escèptic. Ningú em va dir que el viatge més llarg ho tindria cap dins del meu i per la meva sorpresa vaig trobar més del que es podia esperar, com el que descobreix caixes amb revistes velles apilades a la prestatgeria i les comença a mirar. He sentit que en realitat és tan important el camí com la meta en si i necessito deixar d'idealitzar situacions futures és un exercici que em força a tornar a tocar de peus a terra.
Només han passat uns anys des de la darrera vegada. Aquest 2020 que deixem enrere m'ha entretingut més del desitjat.
Al llarg de la meva vida he sentit sense desig, com un mosquit volant prop de l'orella en una nit d'estiu, l'eterna pregunta. ¿Quin és el teu propòsit vital? Ara puc respondre que per a mi, un cop cobertes les necessitats més bàsiques, és viure la mateixa vida amb felicitat. Aquell que no és feliç amb el que té, no ho serà amb res *.
He viscut la meva vida amb modèstia i humilitat, també l'he viscut com un rock star i sens dubte em quedo amb el que tinc ara que és una pau interior que m'ha costat més de quaranta anys cultivar-la. Els nens i nenes que poblen les nostres vides viuen de dins cap a fora i els adults de fora cap a dins.
De petit llegint llibres de Jules Verne, sempre vaig pensar a viatjar a llocs llunyans i descobrir el món que m'envolta, mantinc aquest caràcter insaciablement curiós només que menys ingenu i més escèptic. Ningú em va dir que el viatge més llarg ho tindria cap dins del meu i per la meva sorpresa vaig trobar més del que es podia esperar, com el que descobreix caixes amb revistes velles apilades a la prestatgeria i les comença a mirar. He sentit que en realitat és tan important el camí com la meta en si i necessito deixar d'idealitzar situacions futures és un exercici que em força a tornar a tocar de peus a terra.